Adjunto el vídeo que hem vist a l'assignatura de Didàctica sobre el tema de l'educació a Corea, realment l'he trobat impactant!
Aquesta cultura educa als infants des de ben petitons, se'ls hi crea la rutina d'estudiar moltes hores, de fer reforços 3 o 4 hores al dia després de la jornada escolar, cosa que provoca que no tinguin temps lúdic.
Empenyen als alumnes mès enllà dels seus límits creient que tindran més resultats.
Per altra banda, hi ha poca afectivitat entre pares i fills, els pares proporcionen tots els recursos possibles perquè tinguin molt bona formació, i els fills estudien 14 hores al dia, per tant, les relacions familiars és redueixen i en casos són nules. També i ha un punt de poca empatia per part dels pares davant de tant estudi dels fills.
L'idea principal és que tots els joves arribin a la facultat, 8 de cada 10 són universitaris. I tenir el màxim nivell i qualitat. Finalment els joves acaben competint entre ells, aquesta competició els porta a tenir molt estrés, i considero que a la llarga els hi sortirà per algun lloc, no és possible aquestes situacions de límit tant negatives des de tant petits, en aquest punt estaria d'acord amb Sigmund Freud: " El desenvolupament és la construcció del psiquisme i la personalitat de l'individu i a les experiènciesde l'infància determinen les característiques psíquiques dels joves i adults.".
Una dada realment estrident, és la gran estadística que tenen de depressions, estress i suïcidis durant l'any.
En resum és una perspectiva molt llunyana per sort del sistema educatiu que rebem aquí a Espanya.
http://www.tv3.cat/videos/3898594/El-preu-de-ser-els-primers
