IMPORTÀNCIA
DE LA RESOLUCIÓ DE CONFLICTES EN EDUCACIÓ INFANTIL
 |
| Font: coachingpersonal.cat |
L’educació
infantil és una etapa rellevant de desenvolupament integral i essencial per la
vida que constitueix la base necessària pel progrés i per l’adaptació en una
societat en constant evolució on tots els éssers humans ens veiem immersos a
socialitzar-nos per conviure i relacionar-nos amb harmonia. Si partim de la
base de la socialització; la principal eina que tenim a l’abast és construir
uns bons pilars a partir d’un bon aprenentatge. Aquest aprenentatge tindrà com
a fonaments uns principis i valors considerables com són: l’empatia, el
respecte, la tolerància, l’honestedat, la sensibilitat, la comprensió, l’
autodomini, la sinceritat, la comprensió i l’escolta activa. Tots
aquests valors ajudaran a fomentar un aprenentatge actiu, d’exploració i de
presa de decisions en diversos ambients utilitzant la comunicació com a
instrument de mediació per obtenir uns resultats adients.
En
primer lloc, podem afirmar que la teoria esmentada està molt evident però s’ha
de tenir en compte com ho transmetem als infants, per tal que ells mateixos
experimentin i explorin com poden resoldre els seus propis conflictes; tant
siguin per desavinences, desigualtats, interessos o altres motius que
concloguin a una falta d’entesa entre ells. És a dir, a l’aula afavorirem la
convivència, la cooperació, la solidaritat, l’altruisme, l’aprendre a resoldre
conflictes de forma pacífica i estimularem a l’aprenentatge positiu a partir d’una
bona comunicació per resoldre els conflictes i sobretot, promourem l’educació
emocional per conèixer com són ells i la resta de companys i com a resultat que
tots som diferents.
En
segon lloc, el fet de tenir la capacitat de resoldre els seus conflictes per sí
mateixos els ajudarà a comunicar-se, expressar-se i mostrar els seus punts de
vista i opinions acceptant les crítiques i adaptant-se a tots els límits
sotmesos en l’actualitat com en un futur. Dia rere dia, podem observar la falta
de capacitats de presa de decisions o de poca gestió emocional i per tant,
falta de potenciació de la intel·ligència emocional que provoca una detonació
davant dels conflictes i una falta d’utilització d’eines per resoldre-ho.
En
tercer lloc, ens trobem en una societat sobreprotectora que sense actuar amb
una clara intensió per dificultar l’aprenentatge de resolució de conflictes
dificulten que els infants s’enfrontin als conflictes per sí sols i s’acomoden
que persones del seu entorn els hi solucionin. És la forma més fàcil d’actuació
per part dels infants i fa que evolucionin amb certs factors inacceptables i
negatius per la convivència com solen ser: la violència, la falta de respecte,
no acceptar les crítiques, falta d’autoestima i seguretat, desequilibris
emocionals fomentats per una mala gestió dels seus sentiments.
Per
suposat doncs, que som nosaltres, els adults, que hem de treballar conjuntament
amb l’escola per fomentar la seva autonomia davant el seus conflictes,
motivant, estimulant i potenciant les capacitats de comunicació i de valors, i
sobretot la intel·ligència emocional, tots aquests aspectes són imprescindibles
per evolucionar progressivament cap una resolució correcta d’autogestió
personal i en grup davant els conflictes.
Per
concloure, la meva opinió és basa indiscutiblement autoalimentant la resolució
de conflictes des de ben petits a través de la comunicació, i he pogut crear-me
aquesta opinió vers la detallada observació que he pogut realitzar durant
aquests mesos escolars a l’horari l’esbarjo el qual he estat realitzant la
tasca de vetlladora i on constantment es produeixen capítols de conflictes
entre els infants. A partir d’aquests he pogut treballar en l’estudi de com
afronten els infants els conflictes i d’intentar raonar amb els afectats fent
de mediadora, per tant, m’he adonat de la dificultat que tenen per fer-ho sense
tenir una persona adulta que els guiï o fins hi tot esperen que els hi
resolgui. Realment s’ha de treballar des de l’escola aprofitant els conflictes
per exposar-los en comú i opinar,comunicar-se i expressar que els ha molestat o
fet enfadar. Altres tècniques que podríem portar a terme són els jocs
cooperatius i sessions d’expressar els nostres sentiments i emocions.
“Tots som
iguals, tots som diferents, però tots compartim aquest preciós planeta, així
doncs, intentem reforçar els valors des de la infància per fer d’aquest món un
món millor! (Olga Marsal)”
