Els Pirates fem mones!

Bon dia a tots,

avui hem fet mones, tots nosaltres hem tingut l'oportunitat de compartir l'activitat de fer una mona amb els alumnes d'M1 i M2.

Ja de bon mati hem baixat a les seves aules respectivament i després de les presentacions i els primers contactes entre els mes petits hem anat a la cuina del centre. Ja tenim preparada la xocolata, el donut, les virutes, els lacasitos, els ous de xocolata i les plomes que guarnirien cadascuna de les mones.

I així ens hem posat a la feina, cadascú de nosaltres tenia que ajudar a un dels infants, ha estat una gran experiència fascinant, tots nosaltres indicàvem l'ordre dels aliments i ells intentaven fer la seva mona el màxim de concentrats possible i sobretot experimentant amb cadascun dels elements que col·locàvem a la mona....uns sucaven els dits al vol de la xocolata, altres menjaven virutes i algun que altre es menjava els lacasitos enlloc de posar-lo a la mona... però ens han quedat unes mones impressionants .. i un bon punt acabades les embolicàvem amb paper transparent i un llas que portava una cartolina amb el nom de cada petit alumne.

Cada infant ha pogut viure de ben a prop fer la seva pròpia mona i al migdia se l'emportaven a casa per menjar amb tota la família.

Però no hem acabat aquí, tota la classe hem fet mones amb grups de 7 persones, uns han fet mones amb maduixes, altres xocolata i mes xocolata, i fins i tot hi havia una mona amb una caseta preciosa de xocolata ... realment hem pogut fer les nostres mones i menjar-les entre somriures i molta diversió, aquest ha estat el punt i final per aquest segon trimestre tant intens.

Ha estat un gran dia per tots, grans i petits hem gaudit, experimentat i compartit molt bona estona tots junts. És fonamental viure aquest tipus d'experiències que t'apropen tant a la realitat d'un futur pròxim.

Adjunto un petit reportatge musical i fotogràfic de l'experiència fent mones.

Dia mundial del Teatre

Bona tarda a tots.

Avui és el dia Mundial del Teatre i casualment a l'assignatura d'Expressió i comunicació estem treballant "La intervenció educativa en el desenvolupament de la comunicació i l'expressió gestual a l'etapa infantil de 0a 6 anys", ja que en aquesta etapa és importantíssim remarcar i expressar-nos corporal i gestualment per poder arribar a tots els infants.

El llenguatge corporal engloba molts factors  com són el ritme, les melodies, els gestos, la llibertat expressiva del cos... entre molts altres...

Com ens hem pogut adonar entre tots nosaltres moltes vegades ens veiem limitats per factors externs que reprimeixen els nostres comportaments expressius, però que per altra banda són necessaris per l'espècie humana alhora de transmetre els seus pensaments, frustracions e idees.

Tot i així, portem a terme unes classes de posada en pràctica tot aquest temari formatiu per part de la nostra professora Mònica Romero, la qual ens posa en situacions que ens fan acceptar les nostres limitacions de vergonya davant dels altres i al mateix temps influenciar-nos per que no tinguem inhibicions al nostre comportament gestual a causa d'aspectes externs diversos, punt rellevant pel nostre futur treball.

Personalment i per les vivències teatrals que he tingut, el considero breument resumint amb una petita frase: "El teatre en sí és una de les grans eines que tenim per poder intereccionar amb tot tipus de públic, i conté unes vessants tant educatives com lúdiques pels infants"

Us adjunto un link molt interessant de la noticia emesa en el canal de televisió 3/24 espero que us agradi.

http://www.324.cat/noticia/1666612/ociicultura/El-Dia-Mundial-del-Teatre-es-commemora-arreu-de-Catalunya

Dia mundial de la Poesia

Bon dia a tots,

Avui és el dia de la poesia, heu pensat mai que la poesia era una bajanada? O potser heu cregut que era quelcom absurd? O potser, pitjor encara, heu cregut que era fàcil escriure un poema de qualitat, que vosaltres també sabríeu fer-ho? Potser tots ho hem pensat alguna vegada.

I el pitjor de tot plegat, heu defallit davant d'un poema "difícil" d'entendre? Quasi tots ho hem fet. Ens agrada la poesia fàcil, la poesia simple, la que parla en llenguatge planer, la que s'apropa més a la nostra manera d'expressar-nos, de ser, de viure o de sentir.

Companys, no us faci por la poesia que no entenem, aquella que hem de rellegir diverses vegades per copsar-ne del tot el sentit. No us faci por cercar al diccionari, (sí, al diccionari) les paraules que no coneixeu. Cerqueu, rera cada mot, un nou significat, un sentiment desconegut. Intenteu pensar què hi havia en el cor i en la ment del qui va escriure allò. Però no siguem altius ni arrogants. No siguem com aquells crítics que creuen que sempre tenen la raó quan interpreten literatura. Mai podrem saber per què el poeta va utilitzar una paraula i no una altra o què va voler dir exactament amb aquell vers o amb la poesia sencera. Si al darrera de tot plegat hi ha havia un rerefons polític, amorós o espiritual.

Aquesta és la grandesa de la poesia! Que pot arribar a tothom de manera lliure i que cadascú de nosaltres pot interpretar-la com li plagui, clar el pensament és lliure.

Gaudim de la poesia de la manera més pura, sentint-la dins nostra, sentint l'amor, el dolor, l'oblit o la tristesa tal com ho va sentir l'escriptor. Que el poema que tinguem al davant i la nostra ànima siguin una sola cosa.

Us deixo un poema de Joan Salvat-Papasseit (1894-1924)!

Font: quaderndeterramar.blogspot.com                                                   PAISATGE

Ara a les nits al Pirineu 

sembla nevar de tanta lluna 

-és cert que als pics hi ha encara neu 

i és cert també que ho fa la pruna 

tota florida que ara es veu.

Sembla quieta i va brunzent 

tota empolvada de fortuna, 

mira's a l'aigua d'un torrent 

i es veu ben blanca

però és bruna 

que els roquissers senten turment.

Diu la granota el seu cant ronc 

-cant a la molsa i a la runa- 

i sembla un home cada tronc, 

fidels soldats que té la lluna: 

soldats que amaga el núvol bronc.

Cada filera és un camí, 

llances esteses una a una; 

si el núvol bronc passa per 'quí 

cada filera pren tot d'una 

l'aire d'emprendre un nou destí.

La reforma educativa

Bon dia a tots,

ahir mateix va sortir la proposta acceptada de la nova reforma que fa un temps cap aquí s'estava insinuant, la reforma educativa que dóna dret a escollir el professorat. La professionalització de la funció directiva dels centres educatius públics i que ells mateixos com a òrgans educatius puguin escollir i gestionar el professorat, prevista per la LEC i que començarà a aplicar-se el curs escolar vinent 2012-2013, ha de ser la clau per assegurar la qualitat del professorat.

Un gran debat que com a estudiants de TEI potser ens hi veurem afectats tots en quan sortim del mòdul pero que en penseu? Creieu que és correcte? Un gran debat però la qualitat segurament serà la que esperem? 

En definitiva, potser serà un gran pas, però hem de tenir en compte que molts poden pensar que no és correcta, però ens hem de preguntar per una millora de la qualitat, personalment crec que no hauriem de pensar així, sinó  que qualsevol mestre, professor o educadora independentment del centre en el que estigui treballant hauria de proporcionar el màxim rendiment com a bon professional, ja que per mí serà el màxim propòsit: aportar als infants tots els coneixements adquirits i entregant-me dia rere dia indiferentment del centre on pugui treballar, per aquest motiu us deixo al aire el debat..... 

Font: El periódico

Adjunto l'enllaç de la noticia: http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/los-futuros-directores-profesionales-reivindican-poder-elegir-los-maestros-1531961

L'ESCOLA MIXTA ÉS IGUAL A COEDUCACIÓ

Actualment, la societat entén i considera iguals els conceptes escola mixta i coeducació, però la realitat és ben diferent. Cal remarcar que existeix la coexistència entre el gènere femení i masculí en molts dels centres educatius, però el que hem de tenir en compte i valorar és la igualtat entre ells.

Si ens remuntem al punt inicial del canvi de model educatiu en els centres educatius va ser el 1970 on la implantació de la Llei General d’Educació(LGE) va generalitzar un sistema educatiu pensat pel gènere masculí al qual s’incorporava el gènere femení, aquest model va ser el que anomenem escola mixta. Però, a finals de segle concretament el 1990 es va implantar la Llei Orgànica General del Sistema Educatiu (LOGSE) que prenia com a base l’escola comprensiva i l’atenció a la diversitat d’alumnat.

En el punt que ens trobem actualment reglat per la Llei Orgànica d’Educació del 2006, podem comprovar que segueix essent una escola mixta sense igualtats sinó que simplement de cohesió de gèneres, on els ensenyaments tot i tenir certa llibertat dintre del currículum, tenen mancances per poder-la definir com a coeducació.

Per entendre’ns, la coeducació es fonamenta principalment l’aculturació de les dones, des d’un model femení tradicional al model masculí dominant. I el professorat, a igual de la resta d’agents socials, està condicionat a l’acceptació inconscient d’estereotips sexistes i considera que ofereixen les mateixes possibilitats a nois i noies, però la realitat és que resulta difícil sostreure’s als models d’interacció didàctica consolidats, models en que cada docent ha estat personalment educat en uns principis llunyans a la igualtat totalitària de sexes.

Font: http://olga-ortizdelacruz.blogspot.com/2011/03/coeducacion.htm

Personalment, hi hauria d’haver una autoconcienciació per poder desenvolupar la coeducació i tot el que comporta, valors, igualtats i necessitats que qualsevol alumne necessiti a diferència del sexe, com també les condicions i oportunitats en un futur proper. Tot i així, crec que pot resultar complicat evolucionar fins a aquest punt on l’educació i tota la societat en general abandoni l’essència del que imposen inconscientment els rols i estereotips de gènere, i per tant, fins que no aconseguim una dissolució definitiva d’aquests aspectes de distinció des de tots els àmbits socials no podrem apropar-nos una autèntica coeducació.