Avui és el dia de la poesia, heu pensat mai que la poesia era una bajanada? O potser heu cregut que era quelcom absurd? O potser, pitjor encara, heu cregut que era fàcil escriure un poema de qualitat, que vosaltres també sabríeu fer-ho? Potser tots ho hem pensat alguna vegada.
I el pitjor de tot plegat, heu defallit davant d'un poema "difícil" d'entendre? Quasi tots ho hem fet. Ens agrada la poesia fàcil, la poesia simple, la que parla en llenguatge planer, la que s'apropa més a la nostra manera d'expressar-nos, de ser, de viure o de sentir.
Companys, no us faci por la poesia que no entenem, aquella que hem de rellegir diverses vegades per copsar-ne del tot el sentit. No us faci por cercar al diccionari, (sí, al diccionari) les paraules que no coneixeu. Cerqueu, rera cada mot, un nou significat, un sentiment desconegut. Intenteu pensar què hi havia en el cor i en la ment del qui va escriure allò. Però no siguem altius ni arrogants. No siguem com aquells crítics que creuen que sempre tenen la raó quan interpreten literatura. Mai podrem saber per què el poeta va utilitzar una paraula i no una altra o què va voler dir exactament amb aquell vers o amb la poesia sencera. Si al darrera de tot plegat hi ha havia un rerefons polític, amorós o espiritual.
Aquesta és la grandesa de la poesia! Que pot arribar a tothom de manera lliure i que cadascú de nosaltres pot interpretar-la com li plagui, clar el pensament és lliure.
Gaudim de la poesia de la manera més pura, sentint-la dins nostra, sentint l'amor, el dolor, l'oblit o la tristesa tal com ho va sentir l'escriptor. Que el poema que tinguem al davant i la nostra ànima siguin una sola cosa.
Us deixo un poema de Joan Salvat-Papasseit (1894-1924)!
Font: quaderndeterramar.blogspot.com PAISATGE
Ara a les nits al Pirineu
sembla nevar de tanta lluna
-és cert que als pics hi ha encara neu
i és cert també que ho fa la pruna
tota florida que ara es veu.
Sembla quieta i va brunzent
tota empolvada de fortuna,
mira's a l'aigua d'un torrent
i es veu ben blanca
però és bruna
que els roquissers senten turment.
Diu la granota el seu cant ronc
-cant a la molsa i a la runa-
i sembla un home cada tronc,
fidels soldats que té la lluna:
soldats que amaga el núvol bronc.
Cada filera és un camí,
llances esteses una a una;
si el núvol bronc passa per 'quí
cada filera pren tot d'una
l'aire d'emprendre un nou destí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada