L'ESCOLA MIXTA ÉS IGUAL A COEDUCACIÓ

Actualment, la societat entén i considera iguals els conceptes escola mixta i coeducació, però la realitat és ben diferent. Cal remarcar que existeix la coexistència entre el gènere femení i masculí en molts dels centres educatius, però el que hem de tenir en compte i valorar és la igualtat entre ells.

Si ens remuntem al punt inicial del canvi de model educatiu en els centres educatius va ser el 1970 on la implantació de la Llei General d’Educació(LGE) va generalitzar un sistema educatiu pensat pel gènere masculí al qual s’incorporava el gènere femení, aquest model va ser el que anomenem escola mixta. Però, a finals de segle concretament el 1990 es va implantar la Llei Orgànica General del Sistema Educatiu (LOGSE) que prenia com a base l’escola comprensiva i l’atenció a la diversitat d’alumnat.

En el punt que ens trobem actualment reglat per la Llei Orgànica d’Educació del 2006, podem comprovar que segueix essent una escola mixta sense igualtats sinó que simplement de cohesió de gèneres, on els ensenyaments tot i tenir certa llibertat dintre del currículum, tenen mancances per poder-la definir com a coeducació.

Per entendre’ns, la coeducació es fonamenta principalment l’aculturació de les dones, des d’un model femení tradicional al model masculí dominant. I el professorat, a igual de la resta d’agents socials, està condicionat a l’acceptació inconscient d’estereotips sexistes i considera que ofereixen les mateixes possibilitats a nois i noies, però la realitat és que resulta difícil sostreure’s als models d’interacció didàctica consolidats, models en que cada docent ha estat personalment educat en uns principis llunyans a la igualtat totalitària de sexes.

Font: http://olga-ortizdelacruz.blogspot.com/2011/03/coeducacion.htm

Personalment, hi hauria d’haver una autoconcienciació per poder desenvolupar la coeducació i tot el que comporta, valors, igualtats i necessitats que qualsevol alumne necessiti a diferència del sexe, com també les condicions i oportunitats en un futur proper. Tot i així, crec que pot resultar complicat evolucionar fins a aquest punt on l’educació i tota la societat en general abandoni l’essència del que imposen inconscientment els rols i estereotips de gènere, i per tant, fins que no aconseguim una dissolució definitiva d’aquests aspectes de distinció des de tots els àmbits socials no podrem apropar-nos una autèntica coeducació.