Com passa el temps...

Bon dia a tots

estem arribant a la recta final del curs, sisi! demà és l'últim dia de classes i la setmana vinent del 4 al 8 de juny tenim els exàmens del tercer trimestre i s'haurà acabat el primer curs del cicle. 

Qui ens ho hagués dit com passaria de ràpid i ja hi som a finals...però cada segon ha estat emocionant, hem rigut, patit, passat molts nervis fent presentacions, contes i cantant... però el millor de tot és que cadascun de nosaltres hem crescut a nivell acadèmic i aprés moltes coses al costat dels nostres professors que dia rere dia ens proposaven activitats molt interessants i increïbles, grans reptes, i crec que han aconseguit els seus propòsits (o com dirien ells "els seus objectius programats per aquest curs del 1er cicle d'Educació Infantil" jijiji), perquè des del meu punt de vista ha estat molt motivador.

Moltes gràcies als quatre: Diana Fawaz, Mònica Romero, Ester Jorba i Xavier Piñol.

I per últim agraïr a la nostra professora Mònica Romero, que ha estat constantment posant-nos reptes i intentant treure de dintre nostre l'imaginació, la creativitat i l'estil propi sense inhibicions. Ahir ens va donar un vídeo amb un resum de les activitats a l'assignatura d'expressió, tot s'ha de dir que hem canviat molt a nivell de comportament expressiu, al inici de curs teniem molta vergonya, ens faltava seguretat però gràcies a la Mònica que ens ha ensenyat a fer presentacions, saber parlant davant un gran nombre de gent controlant la situació, dexar-nos anar en les moments que cal i sobretot ser naturals, hem aconseguit arribar a aquest punt!!!! resumint podria dir ha estat increïble ..i m'agradaria compartir-ho amb tots vosaltres....us en deixo un petit resum del vídeo.

Fem una titella...

Bon dia a tots,

portem dues setmanes a l'assignatura d'Expressió i Comunicació fent manualitats per treballar el temari de l'expressió plàstica i res millor que la proposta que ens ha tocat de realitzar una titella i cantar una cançó relacionada.

Tot i que el procés ha estat compost per moltes etapes us les detallo per qui s'animi a fer-ne una:

1) Unflar un globus  

 

 2)  Agafar una galleda i barrejar aigua i cola d’empaperar. 

      (queda una textura gelatinosa)

    3)   Tires de paper de diari.

4)      Untar les tires de paper de diari amb la cola d'empaperar gelatinosa
      i colocar les tires sobre els globus fent la forma desitjada, i per últim 
      posar un pal i amb tires de diari   lligar-lo enganxar moltes tires.

        5)      Deixar assecar  i el resultat serà com el de la fotografia de l'esquerra-

       6)     Ja podem aplicar la pintura depenent de la  
 titella que vulguem fer,
 en el meu cas un lleó.

             

                                               7) El cos del lleó l’he fet amb roba:

 - Primer he fet dos petos, un de feltre i l’altre amb roba.

 -  Col·loquem dintre el peto de feltre espuma i ho cosim tot, però hem de tenir en compte que hem de deixar una mà buida per posar-hi nosaltres la mà.
  -   I per últim, col·loquem el peto de feltre dintre el petode roba.

I AQUÍ TENIU EL RESULTAT FINAL:

EL LLEÓ CLOT

   

I us esteu preguntant la cançó que cantaré, justament us adjunto la partitura, lletra i dibuix:

El conte: THE VERY HUNGRY CARTERPILLAR (STOP MOTION)

Bon dia a tots,

Font:http://sherm04.blogspot.com.es

les noves tecnologies ens han portat a evolucionar en el món dels contes, concretament a l'assignatura de Tac (Tecnologies de l'aprenentatge i el coneixement) hem realitzat contes, però fets per nosaltres i amb ajuda dels programes informàtics.  El meu grup format per la Tània Gonzalez i la Montse Sendra ens vam atrevir a realitzar un Stop Motion del conte The Very Hungry Carterpillar de l'autor Eric Carle però en català, aquest conte tenia tots els requisits que ens haviem plantejat per poder treballar amb els infants com a centre d'interès: el conte, i al mateix temps aprendre: els dies de la setmana, números, colors, fruites i rodolins.

Principalment ens vam inspirar i atrevir amb aquest repte que ens va semblar apropiat i un gran recurs didàctic, crear tots els elements que conté el conte amb plastilina i ens hi vam posar de ple tota una tarda  a fer fotografies, cents de fotografíes. La dificultat de fer-ho en un ambient exterior aporta un problema: la llum, ja que aquesta varia segons la hora, els núvols que hi ha, etç, però tot i així vam aconseguir fer totes les fotografies necessàries. Seguidament vam col·locar totes les fotografies al MovieMaker, i ens vam gravar les veus explicant el conte amb el programa Audacity, un cop tot ajuntat vam continuar afegint la música en cada situació del conte amb diferents afectes.

El resultat d'aquesta experiència ha estat prendre consciència que els recursos són extensos i en pots realitzar molts per tu mateix sense tenir que acabar amb el clàssic llibre a la mà, falta simplement conèixer aquestes tecnologies i el que et poden aportar.

Adjunto el vídeo tot esperant que us agradi.

Pensant en els altres

Bon dia

a l'assaignatura de Desenvolupament socioafectiu vam estar veient un reportatge molt interessat que ens presenta l’escola Minami Kodatsuno a la ciutat de Kanasawa, concretament l’aula de quart durant un any escolar, una aula que clarament porta una dinàmica d’aprenentatge que la fa especial i que n’és propulsor el seu professor Toshiro Kanamori, un professional que porta a l’ensenyament més de 30 anys i transmet uns valors imprescindibles per poder tenir felicitat mentre aprenem, és a dir, és tot un càntic a la vida i a la manera d’aprendre a viure.

En primer lloc cal recalcar la tasca d’aquest professor, una persona propera i enamorat de l’art d’ensenyar que a través d’uns criteris d’aprenentatges fonamentats en els lligams, l’empatia, les emocions i els sentiments intenta extreure de cada alumne el millor de sí mateix i fer que expressin la seva personalitat individual partint de la base d’alliberar els estats anímics dels infants i expressar-los, com poden ser les frustracions, les angoixes, la por, l’enuig, la soledat, el rebuig, l’alegria, la tristesa. Tots aquests estats anímics els treu a la llum amb el sistema de “la carta de la llibreta” on cada alumne escriu els pensaments que sent vers els seus companys i els llegeixen en veu alta davant de tota la classe.

Però, per portar a fir la clau d’aconseguir la felicitat, aquest professional actua directament organitzant reflexions de tots els temes més delicats que puguin aparèixer durant el transcurs del curs, com són: la mort i la marginació. Aquests conceptes tenen un gran pes psicològic en aquesta edat i que poden provocar clares males experiències que perjudiquin a l’infant en un present immediat o en un futur si no s’hi intervé directament, és per aquest motiu que a través de les reflexions conjuntes a l’aula, parlant obertament i sense amagar parts de la realitat sinó que el contrari exposant clarament tot el contingut i intentant fer veure a tots els alumnes que tots són vulnerables i iguals, però que poden ajudar-se els uns als altres a superar el dia a dia tot valorant i gaudint de la vida amb la gran finalitat de ser: feliç.

Aquesta metodologia la porta a terme tot creant un clima de proximitat, de seguretat, de solidaritat i sobretot de compartir experiències tant bones com dolentes que fa que tots els alumnes aprenguin a escoltar, entendre, respectar i tenir la gran capacitat de posar-se a la pell dels seus companys.


En segon lloc podem comprovar l’evolució dels infants des del inici del curs a l’últim dia, el canvi que fan clarament destaca, les relacions entre el grup s’han enfortit fins a arribar a un extrem immillorable que fins i tot tenen la capacitat de defensar els drets dels companys i donar la cara per qualsevol d’ells sense deixar de costat a ningú, és a dir, s’han unit amb un gran lligam, com una pinya. Comparteixen, cooperen i experimenten amb igualtat i convivint en un clima de respecte i solidaritat. 


Us deixo el link del reportatge que es va emetre a TV3 al programa de 30 minuts tot animant-vos a tots i més als que esteu interessats en el món de l'educació ja que és un model a seguir:

El retard maduratiu

Bon dia a tots,                                                                                                                                                                                                                                                                              

 Font: XTEC.Cat

aquest trimestre a l'assignatura del Desenvolupament motor i cognitiu hem estat treballant els trastorns psicomotors relacionats en el desenvolupament psicomotriu dels infants. Tots ells molt interessants: els trastorns de l’esquema corporal, els retards de maduració, els desordres en la realització psicomotriu, la inestabilitat motriu, la debilitat motriu, els problemes de lateralització i els trastorns tonicoemocionals, tots ells de rellevant importància per poder tractar, corregir i millorar per proporcionar   als infants afectats un desenvolupament integral.            

Que representen els trastorns psicomotors?                          

Són totes aquelles alteracions o pertorbacions que manifesten els individus per la gran dificultat o, de vegades, alguna impossibilitat, per adquirir o per integrar els diferents continguts de la psicomotricitat.

Què és la psicomotricitat?

És una àrea de coneixement que s’ocupa de l’estudi i la comprensió dels fenòmens relacionats amb el moviment corporal i el seu desenvolupament, és  dir, pretén desenvolupar les capacitats de l’infant a partir del moviment i l’acció.

Actualment vivim en una etapa evolutiva on els pares aportem el màxim als nostres fills i si cal busquem solucions als problemes que sorgeixin, i d'aquí a donar respostes al retard maduratiu, el qual molts infants s'hi veuen afectats per causes prenatals, perinatals, post natals o ambientals i que poques referències trobem als mitjans de comunicació per assessorar-nos dels passos que hem de seguir i en què consisteix aquest transtorn.

Què és el retard maduratiu?

El retard maduratiu és un retard en la majoria o totes les àrees del desenvolupament d’un nen, tan personal, social, adaptatiu, comunicatiu i cognitiu. Les funcions cognitives responsables del desenvolupament del llenguatge, la lectura i altres conductes que és desenvolupen d’una forma seqüencial i  és per això, que retarda el funcionament de la resta de les àrees. Aquests infants no presenten cap discapacitat però no estan madurs per realitzar amb èxit uns aprenentatges.

Us adjunto un petit resum que hem presentat a l'aula per poder pendre consciència del què és, orígen i les conseqüències, com s'avalua i si té cura, esperant que pugui ajudar-vos.

Retard maduratiu