24 de maig del 2012

Pensant en els altres

Bon dia

a l'assaignatura de Desenvolupament socioafectiu vam estar veient un reportatge molt interessat que ens presenta l’escola Minami Kodatsuno a la ciutat de Kanasawa, concretament l’aula de quart durant un any escolar, una aula que clarament porta una dinàmica d’aprenentatge que la fa especial i que n’és propulsor el seu professor Toshiro Kanamori, un professional que porta a l’ensenyament més de 30 anys i transmet uns valors imprescindibles per poder tenir felicitat mentre aprenem, és a dir, és tot un càntic a la vida i a la manera d’aprendre a viure.

En primer lloc cal recalcar la tasca d’aquest professor, una persona propera i enamorat de l’art d’ensenyar que a través d’uns criteris d’aprenentatges fonamentats en els lligams, l’empatia, les emocions i els sentiments intenta extreure de cada alumne el millor de sí mateix i fer que expressin la seva personalitat individual partint de la base d’alliberar els estats anímics dels infants i expressar-los, com poden ser les frustracions, les angoixes, la por, l’enuig, la soledat, el rebuig, l’alegria, la tristesa. Tots aquests estats anímics els treu a la llum amb el sistema de “la carta de la llibreta” on cada alumne escriu els pensaments que sent vers els seus companys i els llegeixen en veu alta davant de tota la classe.

Però, per portar a fir la clau d’aconseguir la felicitat, aquest professional actua directament organitzant reflexions de tots els temes més delicats que puguin aparèixer durant el transcurs del curs, com són: la mort i la marginació. Aquests conceptes tenen un gran pes psicològic en aquesta edat i que poden provocar clares males experiències que perjudiquin a l’infant en un present immediat o en un futur si no s’hi intervé directament, és per aquest motiu que a través de les reflexions conjuntes a l’aula, parlant obertament i sense amagar parts de la realitat sinó que el contrari exposant clarament tot el contingut i intentant fer veure a tots els alumnes que tots són vulnerables i iguals, però que poden ajudar-se els uns als altres a superar el dia a dia tot valorant i gaudint de la vida amb la gran finalitat de ser: feliç.

Aquesta metodologia la porta a terme tot creant un clima de proximitat, de seguretat, de solidaritat i sobretot de compartir experiències tant bones com dolentes que fa que tots els alumnes aprenguin a escoltar, entendre, respectar i tenir la gran capacitat de posar-se a la pell dels seus companys.


En segon lloc podem comprovar l’evolució dels infants des del inici del curs a l’últim dia, el canvi que fan clarament destaca, les relacions entre el grup s’han enfortit fins a arribar a un extrem immillorable que fins i tot tenen la capacitat de defensar els drets dels companys i donar la cara per qualsevol d’ells sense deixar de costat a ningú, és a dir, s’han unit amb un gran lligam, com una pinya. Comparteixen, cooperen i experimenten amb igualtat i convivint en un clima de respecte i solidaritat. 


Us deixo el link del reportatge que es va emetre a TV3 al programa de 30 minuts tot animant-vos a tots i més als que esteu interessats en el món de l'educació ja que és un model a seguir:




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada