Indefensión aprendida

Hola a tots

Què és la indefensió apresa? 

És un tecnicisme que es refereix a la condició d'un ésser humà o animal que ha après a comportar-se passivament, sense poder fer res i no respon ni tan sols existint oportunitats per ajudar-se a ell mateix, evitant les circumstàncies desagradables o mitjançant l'obtenció de recompenses positives.

Els éssers humans tenen la capacitat de pensar, raonar i resoldre conflictes en major o menor mesura però a vegades l'entorn que ens envolta provoca dubtem de les pròpies capacitats que tenim cadascun de nosaltres i sorgeixin estímuls negatius que es filtren provocant confusió, frustració, creure que no arribem a la meta aconseguida...però realment és així? Moltes de les vegades NO simplement és fruit d'una mala gestió autoreguladora de l'autoestima.

Em de treballar l'autoestima ja des de ben petits perquè davant dels conflictes que els hi puguin sorgir confiïn en les seves pròpies capacitats.

Adjunto aquest vídeo d'una professora que realitza una activitat als seus alumnes de batxillerat i veurem com reaccionen el grup vers l'activitat proposada.

Pel·lícula: SOLO ES EL PRINCIPIO

Bona tarda a tots,

Avui us volia recomanar a tots aquesta pel·lícula actualment en cartellera, un relat durant dos anys de l'assignatura de filosofia dels  infants de 3 i 4 anys d'una escola de França. Aquest documental dirigit per Pierre Barougier y Jean- Pierre Pozzi, sobre SER I TENER de Nicolas Philbert, és tota una lliçó d'humanitat, solidaritat, calidesa, educació, tolerància i sentit comú.

Els infants s'expressen, pensen i raonen el perquè sobre temes diversos: les diferències socials, el racisme, l'amor entre molts altres temes; et proporcionarà el seu punt de vista com a contrapunt en aquesta societat en què vivim i en la qual dia rere dia ens envolten molts temes d'intolerància que s'haurien de corregir des de l'arrel: l'educació entre altres agents socialitzadors ja que és qui pot transmetre els valors essencials per un futur millor.

Adjunto el trailer, i espero que us animi a veure-la!

Fets impressionants

Hola a tots,

Avui tornaven a parlar dels nens robats, una noticia de gran impacte social i que juntament amb la sèrie que ahir van emetre a Antena 3, provoca un gran sentit d'impotència vers el grup de professionals i la mateixa monja que portaven a la pràctica el robatori de nadons. Aquesta injustícia dels drets de les mares i fills i lucrar-se en aquestes adopcions il·legals que realitzava et porta a pensar en el gran patiment dels progenitors.

Però el més increïble és el període en què es va portar a terme aprox.1982, en plena democràcia i sembla impossible que aquesta monja portes a terme aquestes accions sense veure's afectada fins després de 30 anys a causa de l'inici de les primeres denúncies per robatori de nadons.

Adjunto la noticia del diari el País:

La monja que repartía bebés

Madres que la han denunciado y padres que lo son gracias a ella retratan a sor María Gómez Valbuena: “Era fría, calculadora. Una mujer con dos caras”

NATALIA JUNQUERA Madrid 13 MAY 2012 - 04:29 CET128

Archivado en:

• Niños robados
 
• Tráfico bebés
 
• España
 
• Delitos
 
• Justicia

1.221

Twittear379

Enviar

Compartir

Compartir

• Tuenti
• Menéame

EnviarImprimir

“Fría”, “calculadora”, “como Jekyll y Hyde”. Así es como recuerdan a sor María Gómez Valbuena, de 87 años, única imputada por un juez por presunto robo de niños, madres que la acusan de quitarle a los suyos. Matrimonios que se convirtieron en padres gracias a ella cuentan que acudieron a verla tras oír hablar de “la monja que daba niños”. Y algunos de esos bebés dados en adopción recuerdan hoy que mantenía el contacto con ellos, incluso les preguntaba por las notas. Este es el retrato de una monja acusada de robar bebés.

“Yo estaba muy asustada y me tranquilizó. Me habló de guarderías. Confié en ella. Fue tejiendo una tela de araña hasta que me atrapó”, recuerda María Luisa Torres, la responsable de que sor María esté imputada. Era 1982, acaba de separarse de su marido y estaba embarazada y sola. Acudió a la monja tras ver un anuncio en una revista en el que prometía ayudas madres en apuros. “Cuando me desperté tras el parto, ella era otra persona diferente. Tenía dos caras. Como Jekyll y Hyde. Cruel, altiva. Se quedó con mi bebé. Me amenazó con quitarme a mi otra hija, por adúltera. Y mientras lo decía, yo veía cómo ella estaba imaginando ese momento”.

La religiosa trabajaba como asistente social en la clínica Santa Cristina y colaboraba en la de San Ramón, dirigida por el doctor Eduardo Vela, otro de los nombres que más se repiten en las denuncias por robo de niños. Estaba muy solicitada. A ella acudían matrimonios de distintas partes de España frustrados por la dificultad de adoptar por los cauces tradicionales —en 1980 la Diputación de Madrid acumulaba más de 6.000 solicitudes— y embarazadas en apuros, como María Luisa, o jóvenes solteras que se habían quedado embarazadas trabajando de sirvientas o a las que sus padres habían echado de casa al conocer la noticia. La religiosa las enviaba a una pensión en Madrid donde siempre había habitaciones reservadas a su nombre, o a un piso en el barrio de Salamanca. Apenas salían, salvo para las revisiones con el doctor Vela. Algunos de los padres que luego adoptaron a esos bebés guardan las facturas que sor María les pasaba por la estancia de las chicas. En 1978 ascendían a 500 pesetas por día. Alejandro Alcalde, que adoptó a la hija de María Luisa, Pilar, pagó casi 100.000 en 1982 por “gastos de parto, anestesia…”. Él recuerda a sor María como “de una terrible frialdad”. Le ofreció cambiar al bebé por otro porque Pilar había nacido enferma.

Muchos matrimonios que querían adoptar llegaban a sor María derivados de la Agencia Española de la Protección de la Adopción, fundada en 1969 por el fiscal del Supremo Gregorio Guijarro, padre adoptivo de gemelas. En 1980, cuando ya se hablaba de un mercado ilegal de bebés, Guijarro declaraba a EL PAÍS: “Hoy por hoy, el sistema más rápido para conseguir un niño en adopción es ganarse la simpatía de las personas relacionadas directamente con el tema: asistentes sociales, monjitas... En cuestión de adoptantes, un buen fichero está en manos de sor María Gómez Valbuena”.

“Hablaba de los niños como si fueran manzanas”, según una víctima

Los padres adoptivos de Camino, nacida en San Ramón en 1979, estuvieron a punto de denunciarla. “Sor María debió de ver que no tenían mucho dinero”, cuenta Camino, “y les dijo que la única posibilidad que tenían de adoptar era llevándole otra mujer embarazada que no fuera a quedarse el bebé”. La monja utilizó el sistema del trueque en al menos otra ocasión. Mari Carmen Rodríguez, madre adoptiva de David, nacido en San Ramón en 1981, también relató a este diario que sor María le dijo que tenían que llevarle “otra embarazada a cambio, y que lo hacía así para que las madres no tuvieran pistas y no dieran la lata buscando”.

Sor María dio largas a los padres adoptivos de Camino. “Les dijo que ya llamaría cuando hubiese otro niño disponible. Mi madre dice que ‘ella hablaba de bebés como si fueran manzanas’. Hasta que la amenazaron con denunciarla, y entonces les citó media hora más tarde en San Ramón. Mi madre compró un pijamita azul porque pensaba que le iba a dar al bebé de la embarazada que ella había llevado, que había sido niño, pero sor María les entregó envuelta en una toalla a una niña, yo. Mi madre siempre ha pensado que me tenían preparada para otros con dinero”.

“Yo confiaba en ella. Tejió una tela de araña hasta

que me atrapó”

Los padres adoptivos de Alfonso, de Alicante, tampoco entraron con buen pie con sor María en 1983. “Fueron a verla porque una amiga del Opus que había adoptado a tres hermanos en San Ramón les dio su nombre. Me han contado que sor María se enfadó mucho cuando les vio. Ya había salido en los medios la noticia del tráfico de niños en aquellas clínicas y estaba nerviosa. Les dijo que era imposible. Pero casi un año después les llamó. ‘Tienen ustedes amigos muy importantes’, les dijo, y les dio al niño, yo”. La entrega se produjo horas después del parto, de forma ilegal. “Todas las Navidades sor María mandaba una postal y mis padres una cesta con comida. Recuerdo haber hablado con ella por teléfono. Me preguntó si me gustaban mis padres, si iba a misa, qué notas había sacado...”.

A Enriqueta Pelayo oír el nombre de la monja le pone “la piel de gallina”. “Sor María me dijo: ‘La criatura ha muerto. Es un angelito de Dios’. Yo grité que quería verla. Me tiró encima de la cama la ropita que yo había llevado y me dijo: ‘Mejor que se te haya muerto esta y no las otras tres que ya tienes criadas”. Esta semana presentará denuncia. Juan

Antonio Martínez Camino, portavoz de la Conferencia Episcopal, declaró recientemente: “En esa congregación [las Hijas de la Caridad, a la que pertenece sor María] puede haber y hay pecadores y delincuentes (...) la Iglesia no va a oponer resistencia a que se aclaren, en justicia, las cosas”.

“Me dijo que mi madre era indigente. Era una viuda”

NATALIA JUNQUERA

La última vez que vio a sor María, a María José le dio una crisis de ansiedad. Entonces tenía 22 años y había acudido a visitarla al convento con sus padres adoptivos porque deseaba conocer a su madre biológica y quería preguntar a la religiosa que facilitó su adopción si recordaba algo. “Al principio pensó que estábamos allí para darle las gracias y estaba muy contenta. Pero cuando empecé a hacerle preguntas de mi madre biológica reaccionó muy mal”, relata María José —nacida en 1978 en la clínica Santa Cristina—, 16 años después de aquel encuentro con sor María.

En aquella entrevista, la religiosa se empleó a fondo en convencerla de que ella no se acordaba de nada y que, por tanto, no podía darle ninguna pista para que conociera su madre y que en cualquier caso, mejor que no lo hiciera. “Empezó a meterme miedo contándome unos casos horribles. Me decía que esas madres odiaban a sus hijos. Que una vez le habían llevado un bebé a una para que se decidiera [a quedárselo o no] y que la habían tenido que sujetar porque quería estallarlo contra el suelo. ‘Cada dos por tres tenía aquí a una con otro niño. Ya le di tres de sus hijos a una familia, pero como ya no podían quedarse con más, tuve que entregar otros dos a otra’, decía... Insistía en que había pasado mucho tiempo, y que no recordaba nada de mi madre, pero me dio la sensación de que sabía perfectamente quién era yo”, relata María José.

“Me hablaba de la divina providencia. Decía que Dios me había enviado a aquellos padres [los adoptivos] y que mi madre [biológica] me odiaba. Y entonces me dijo: ‘Si te la encuentras por la calle, te reconocerá. Ayúdala’. Dijo que mi madre biológica era una indigente. ‘Y tu padre, vete a saber’, añadió, insinuando que se acostaba con cualquiera. Al salir, me dio un ataque de ansiedad. No me esperaba aquella falta de ética, de sensibilidad, de humanidad. Pensé que si tantos años después me intentaba manipular a mí de esa manera, qué no haría con las madres en el momento”.

María José siguió buscando. “Cuando al final la localicé, a finales del año pasado, mi madre no tenía nada que ver con lo que sor María me había contado”. No era una indigente, sino una viuda y madre de cinco hijos que quedó embarazada de otro hombre. “Me contó que estaba muy asustada. No quería que se enterase nadie de su entorno y sor María la convenció sin mucho esfuerzo de que lo mejor era darme en adopción porque ella tenía un matrimonio muy bueno que no podía tener hijos y que se iba a encargar de mí. Eso era mentira, porque entonces ella aún no sabía a quién me iban a entregar”.

La madre de María José regresó a casa y actuó como si nada hubiera pasado. “A su familia le había dicho que iba a Madrid a hacerse unas pruebas en el hígado y que iba a estar hospitalizada unos días”, recuerda María José. Ese no es su verdadero nombre. Pide uno ficticio porque su madre biológica aún no ha contado lo ocurrido a nadie. “Mis hermanos aún no saben que existo”.

TDAH

Hola a tots

 ja estem de tornada aquest setembre amb les piles ben carregades!!

Parlarem del TDAH (Transtorn per dèficit d'atenció amb o sense hiperactivitat), és un transtorn neurobiològic amb una base genètica porvocat normalment per un desequilibri significatiu d'alguns neurotransmissors del cervell.

Però el que cal destacar és que actualment el número d'afectats supera el 5% de la població infantil i juvenil i els símptomes es manifesten normalment abans dels 7 anys d'edat.

Els principals símptomes que manifesten el transtorn són:

- Hiperactivitat

- Impulsivitat

- Falta d'atenció

Aquest transtorn el vam estar treballant durant el curs passat i realment té molta importància ja que hi ha un percentatge d'afectats que cal tenir en compte.

Recomano a tots els interessats aquesta pàgina que us aportarà molta informació sobre aquest transtorn:

http://www.tdahcatalunya.org

Justament ahir diumenge al programa de 30 Minuts de TV3 en van fer un reportatge molt interessant que us recomano per qui en tingui interès aquí us deixo l'enllaç:

http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/4245250

És un gran reportatge que aporta un recull d'informació necessària per detectar els símptomes.

A ple estiu...

Bon dia a tots,

ja fa uns quants dies que es va acabar el curs i vam començar vacances... però no ha d'acabar aquí la formació sinó que es pot desenvolupar cap a altres rames, en el meu cas concretament en el lleure.

                Font: http://www.cet10.org

El dia 25 de Juny vaig començar el curs intensiu de monitor d'activitats de lleure infantil i juvenil a l'empresa CET 10, és una organització pionera en fomentar i promoure l’activitat física, l’esport i el lleure. Amb més de 15 anys d’experiència, l' objectiu ha estat sempre innovar en aquesta temàtica oferint serveis que s’adapten a les noves tendències i necessitats socials.

Durant 15 dies vam aprendre, comentar, argumentar, posar a la pràctica diferents casos, familiaritzar-nos, descobrir i unir-nos com a grup.

Amb  un gran equip educatiu vam rebre tota aquella formació rellevant, el Sergi, la Diana, la Yolanda, el Claudi i el Dani, tots ells van fer que les assignatures cobressin un gran interès per part de tots nosaltres i ens transmetessin la motivació essencial en el món del lleure.

Tot el grup de futurs monitors després de presentar les nostres obres de teatre !

 Personalment ha estat una gran experiència que recomano a tots aquells que estiguin interessats en el món educatiu, ja que des d'un punt de vista més lúdic es treballa al 100% per fomentar valors als infants.

Tot el grup del curs de Monitors d'activitats de lleure infantil i juvenil

El dia 9 de juliol es va finalitzar el curs i vaig començar les pràctiques a un dels casals d'estiu de la mateixa empresa, concretament el Casal escola Casas, situada a la parada del Clot. Aquesta escola està equipada d'un ampli ventall d'instal·lacions que proporciona a tot el monitoratge poder realitzar la seva tasca amb un gran entorn. Els infants que hi tenim són infantil de P3, primària i secundària, tots ells amb moltíssimes ganes de disfrutar cada petit instat d'estiu. 

Font; http://www.bcn.es/escolacasas/situacio.htm

Les activitats que es duen a terme en el casal són variades, algunes és realitzen al mateix centre on realitzem diferents tallers enfocats a cadascun dels centres d'interès que es treballen a la setmana i en altres fem sortides a la piscina, al parc, a la platja, etç. En el meu cas comparteixo moltes activitats amb el grup d'infantil  ja que ho vaig escollir per la formació que tenia fins en aquest moment.

Font: Cet10, Grup d'infants i monitors Casal  Escola Casas
Monitors: LLuisa Jovellar, Sergio Fernández, Eli Ruiz, Ariadna, Luisi, i Maria
Monitors en pràctiques: Sergi Sánchez i Olga Marsal

Tres setmanes de pràctiques, al costat dels monitors del casal ens van ajudar a aprendre, experimentar i viure aquesta experiència en un ambient de diverssió, educació i empatia entre tot el grup tant d'infants com d'adults....dia rere dia, jugavem, educavem, formavem, transmetiem valors, compartiem, cooperavem amb la finalitat que tots i cadascun dels infants disfrutes del casal!!!
Però el que cal resaltar és la gran amistat que s'ha creat entre tots els monitors... ha estat un juliol increïble.

I així acaba el mes Juliol, ple de noves experiències, vivènvies i amistats .... queda fer vacances durant l'agost i el setembre tornaré a estar amb tots vosaltres.

Bones vacances!!!

Com passa el temps...

Bon dia a tots

estem arribant a la recta final del curs, sisi! demà és l'últim dia de classes i la setmana vinent del 4 al 8 de juny tenim els exàmens del tercer trimestre i s'haurà acabat el primer curs del cicle. 

Qui ens ho hagués dit com passaria de ràpid i ja hi som a finals...però cada segon ha estat emocionant, hem rigut, patit, passat molts nervis fent presentacions, contes i cantant... però el millor de tot és que cadascun de nosaltres hem crescut a nivell acadèmic i aprés moltes coses al costat dels nostres professors que dia rere dia ens proposaven activitats molt interessants i increïbles, grans reptes, i crec que han aconseguit els seus propòsits (o com dirien ells "els seus objectius programats per aquest curs del 1er cicle d'Educació Infantil" jijiji), perquè des del meu punt de vista ha estat molt motivador.

Moltes gràcies als quatre: Diana Fawaz, Mònica Romero, Ester Jorba i Xavier Piñol.

I per últim agraïr a la nostra professora Mònica Romero, que ha estat constantment posant-nos reptes i intentant treure de dintre nostre l'imaginació, la creativitat i l'estil propi sense inhibicions. Ahir ens va donar un vídeo amb un resum de les activitats a l'assignatura d'expressió, tot s'ha de dir que hem canviat molt a nivell de comportament expressiu, al inici de curs teniem molta vergonya, ens faltava seguretat però gràcies a la Mònica que ens ha ensenyat a fer presentacions, saber parlant davant un gran nombre de gent controlant la situació, dexar-nos anar en les moments que cal i sobretot ser naturals, hem aconseguit arribar a aquest punt!!!! resumint podria dir ha estat increïble ..i m'agradaria compartir-ho amb tots vosaltres....us en deixo un petit resum del vídeo.

Fem una titella...

Bon dia a tots,

portem dues setmanes a l'assignatura d'Expressió i Comunicació fent manualitats per treballar el temari de l'expressió plàstica i res millor que la proposta que ens ha tocat de realitzar una titella i cantar una cançó relacionada.

Tot i que el procés ha estat compost per moltes etapes us les detallo per qui s'animi a fer-ne una:

1) Unflar un globus  

 

 2)  Agafar una galleda i barrejar aigua i cola d’empaperar. 

      (queda una textura gelatinosa)

    3)   Tires de paper de diari.

4)      Untar les tires de paper de diari amb la cola d'empaperar gelatinosa
      i colocar les tires sobre els globus fent la forma desitjada, i per últim 
      posar un pal i amb tires de diari   lligar-lo enganxar moltes tires.

        5)      Deixar assecar  i el resultat serà com el de la fotografia de l'esquerra-

       6)     Ja podem aplicar la pintura depenent de la  
 titella que vulguem fer,
 en el meu cas un lleó.

             

                                               7) El cos del lleó l’he fet amb roba:

 - Primer he fet dos petos, un de feltre i l’altre amb roba.

 -  Col·loquem dintre el peto de feltre espuma i ho cosim tot, però hem de tenir en compte que hem de deixar una mà buida per posar-hi nosaltres la mà.
  -   I per últim, col·loquem el peto de feltre dintre el petode roba.

I AQUÍ TENIU EL RESULTAT FINAL:

EL LLEÓ CLOT

   

I us esteu preguntant la cançó que cantaré, justament us adjunto la partitura, lletra i dibuix:

El conte: THE VERY HUNGRY CARTERPILLAR (STOP MOTION)

Bon dia a tots,

Font:http://sherm04.blogspot.com.es

les noves tecnologies ens han portat a evolucionar en el món dels contes, concretament a l'assignatura de Tac (Tecnologies de l'aprenentatge i el coneixement) hem realitzat contes, però fets per nosaltres i amb ajuda dels programes informàtics.  El meu grup format per la Tània Gonzalez i la Montse Sendra ens vam atrevir a realitzar un Stop Motion del conte The Very Hungry Carterpillar de l'autor Eric Carle però en català, aquest conte tenia tots els requisits que ens haviem plantejat per poder treballar amb els infants com a centre d'interès: el conte, i al mateix temps aprendre: els dies de la setmana, números, colors, fruites i rodolins.

Principalment ens vam inspirar i atrevir amb aquest repte que ens va semblar apropiat i un gran recurs didàctic, crear tots els elements que conté el conte amb plastilina i ens hi vam posar de ple tota una tarda  a fer fotografies, cents de fotografíes. La dificultat de fer-ho en un ambient exterior aporta un problema: la llum, ja que aquesta varia segons la hora, els núvols que hi ha, etç, però tot i així vam aconseguir fer totes les fotografies necessàries. Seguidament vam col·locar totes les fotografies al MovieMaker, i ens vam gravar les veus explicant el conte amb el programa Audacity, un cop tot ajuntat vam continuar afegint la música en cada situació del conte amb diferents afectes.

El resultat d'aquesta experiència ha estat prendre consciència que els recursos són extensos i en pots realitzar molts per tu mateix sense tenir que acabar amb el clàssic llibre a la mà, falta simplement conèixer aquestes tecnologies i el que et poden aportar.

Adjunto el vídeo tot esperant que us agradi.

Pensant en els altres

Bon dia

a l'assaignatura de Desenvolupament socioafectiu vam estar veient un reportatge molt interessat que ens presenta l’escola Minami Kodatsuno a la ciutat de Kanasawa, concretament l’aula de quart durant un any escolar, una aula que clarament porta una dinàmica d’aprenentatge que la fa especial i que n’és propulsor el seu professor Toshiro Kanamori, un professional que porta a l’ensenyament més de 30 anys i transmet uns valors imprescindibles per poder tenir felicitat mentre aprenem, és a dir, és tot un càntic a la vida i a la manera d’aprendre a viure.

En primer lloc cal recalcar la tasca d’aquest professor, una persona propera i enamorat de l’art d’ensenyar que a través d’uns criteris d’aprenentatges fonamentats en els lligams, l’empatia, les emocions i els sentiments intenta extreure de cada alumne el millor de sí mateix i fer que expressin la seva personalitat individual partint de la base d’alliberar els estats anímics dels infants i expressar-los, com poden ser les frustracions, les angoixes, la por, l’enuig, la soledat, el rebuig, l’alegria, la tristesa. Tots aquests estats anímics els treu a la llum amb el sistema de “la carta de la llibreta” on cada alumne escriu els pensaments que sent vers els seus companys i els llegeixen en veu alta davant de tota la classe.

Però, per portar a fir la clau d’aconseguir la felicitat, aquest professional actua directament organitzant reflexions de tots els temes més delicats que puguin aparèixer durant el transcurs del curs, com són: la mort i la marginació. Aquests conceptes tenen un gran pes psicològic en aquesta edat i que poden provocar clares males experiències que perjudiquin a l’infant en un present immediat o en un futur si no s’hi intervé directament, és per aquest motiu que a través de les reflexions conjuntes a l’aula, parlant obertament i sense amagar parts de la realitat sinó que el contrari exposant clarament tot el contingut i intentant fer veure a tots els alumnes que tots són vulnerables i iguals, però que poden ajudar-se els uns als altres a superar el dia a dia tot valorant i gaudint de la vida amb la gran finalitat de ser: feliç.

Aquesta metodologia la porta a terme tot creant un clima de proximitat, de seguretat, de solidaritat i sobretot de compartir experiències tant bones com dolentes que fa que tots els alumnes aprenguin a escoltar, entendre, respectar i tenir la gran capacitat de posar-se a la pell dels seus companys.


En segon lloc podem comprovar l’evolució dels infants des del inici del curs a l’últim dia, el canvi que fan clarament destaca, les relacions entre el grup s’han enfortit fins a arribar a un extrem immillorable que fins i tot tenen la capacitat de defensar els drets dels companys i donar la cara per qualsevol d’ells sense deixar de costat a ningú, és a dir, s’han unit amb un gran lligam, com una pinya. Comparteixen, cooperen i experimenten amb igualtat i convivint en un clima de respecte i solidaritat. 


Us deixo el link del reportatge que es va emetre a TV3 al programa de 30 minuts tot animant-vos a tots i més als que esteu interessats en el món de l'educació ja que és un model a seguir:

El retard maduratiu

Bon dia a tots,                                                                                                                                                                                                                                                                              

 Font: XTEC.Cat

aquest trimestre a l'assignatura del Desenvolupament motor i cognitiu hem estat treballant els trastorns psicomotors relacionats en el desenvolupament psicomotriu dels infants. Tots ells molt interessants: els trastorns de l’esquema corporal, els retards de maduració, els desordres en la realització psicomotriu, la inestabilitat motriu, la debilitat motriu, els problemes de lateralització i els trastorns tonicoemocionals, tots ells de rellevant importància per poder tractar, corregir i millorar per proporcionar   als infants afectats un desenvolupament integral.            

Que representen els trastorns psicomotors?                          

Són totes aquelles alteracions o pertorbacions que manifesten els individus per la gran dificultat o, de vegades, alguna impossibilitat, per adquirir o per integrar els diferents continguts de la psicomotricitat.

Què és la psicomotricitat?

És una àrea de coneixement que s’ocupa de l’estudi i la comprensió dels fenòmens relacionats amb el moviment corporal i el seu desenvolupament, és  dir, pretén desenvolupar les capacitats de l’infant a partir del moviment i l’acció.

Actualment vivim en una etapa evolutiva on els pares aportem el màxim als nostres fills i si cal busquem solucions als problemes que sorgeixin, i d'aquí a donar respostes al retard maduratiu, el qual molts infants s'hi veuen afectats per causes prenatals, perinatals, post natals o ambientals i que poques referències trobem als mitjans de comunicació per assessorar-nos dels passos que hem de seguir i en què consisteix aquest transtorn.

Què és el retard maduratiu?

El retard maduratiu és un retard en la majoria o totes les àrees del desenvolupament d’un nen, tan personal, social, adaptatiu, comunicatiu i cognitiu. Les funcions cognitives responsables del desenvolupament del llenguatge, la lectura i altres conductes que és desenvolupen d’una forma seqüencial i  és per això, que retarda el funcionament de la resta de les àrees. Aquests infants no presenten cap discapacitat però no estan madurs per realitzar amb èxit uns aprenentatges.

Us adjunto un petit resum que hem presentat a l'aula per poder pendre consciència del què és, orígen i les conseqüències, com s'avalua i si té cura, esperant que pugui ajudar-vos.

Retard maduratiu

LA DIADA DE SANT JORDI

Bon dia a tots

avui és la Diada de Catalunya, Sant Jordi, un dia envoltats de roses i llibres per grans i petits.

Tots podem disfrutar d'aquest dia.... i per tant hi ha un gran ventall de recursos per treballar amb els petits, elaborant roses amb materials reciclats, fent l'hora del conte narrant la llegenda de Sant Jordi i cantant cançons relacionades amb la diada.

Però, un dia com aquest cal portar als petits a l'exterior, cada poble i ciutat prepara les seves places amb estans plens de llibres i roses, un ambient que és adient per mostrar als infant la tradició i la vivència que tots tenim aquest dia, tant important per la seva conservació com a dia patronal al llarg dels anys com ha estat perdurant des de fa un munt d'anys a Catalunya.

Nosaltres avui hem estat cantant cançons a l'assignatura d'expressió i les adjunto per qui les pugui necessitar:

Cançó Nº1                                                                                Cançó Nº2


Sant Jordi arriba                                                                     Surt sol solet
com un cavaller,                                                                     surt que tinc fred
amb la seva llança                                                                  vine per Sant Jordi
travessa el carrer.                                                                    vine sol solet.

Ja veu la princesa                                                                   Si tu no vens
que el drac vol menjar,                                                           no puc sortir
si no es dóna pressa                                                                vine per Sant Jordi
ella morirà.                                                                             vine al meu Jardí

Li clava la llança,
cau escalabrat;
la pobra princesa,
visca s'ha salvat!

La rosa creixia,
Sant Jordi l'ha agafat
i a la princesa
ja li ha regalat.

                                              Fotografía: Olga Marsal

Hem fet un racó!

Bon dia a tots

a l'assignatura del Joc i la seva metodologia estem treballant els racons i la seva importància en l'etapa d'Educació Infantil dels 0 als 6 anys.

L'organització de les classes per "racons" és una proposta metodològica utilitzada per incentivar la participació activa dels infants en el seu desenvolupament integral i estructuració dels seus coneixements, tot i així, és un concepte ampli que engloba des del joc lliure, joc significatiu, fins arribar al joc guiat o reglat.

Aquesta proposta metodològica es realitza per poder portar a terme uns objectius atesos però tenint en compte  el grup classe, els ritmes i dificultats, els interessos i necessitats dels infants tot potenciant les seves habilitats socials, l'autonomia i el treball de cooperació. 

Cal recalcar que l'instrument més utilitzat en el joc lliure dels infants és el "Joc simbòlic" en el qual els infants reprodueixen actituds i comportaments que han vist als adults i els reflecteixen tot jugant entre els iguals en aquests racons.

Tot i així, els racons es basen en aportacions de la pedagogia i la psicologia, la primera que construeix el pensament i l'ordre que cal seguir per  adquirir correctament els diferents conceptes a través de la manipulació, observació i experimentació, com també la verbalització durant el joc i l'expressió de les experiències viscudes.

I la segona, la psicologia, que és refereix a la constatació que l'infant fomenta en el seu coneixement de la realitat en el joc , mitjançant el qual coneix l'entorn, l'imita i el domina, de manera que construeixen un tot indissoluble.

Objectius dels racons:
- Adquirir autonomia personal.

- Afavorir un aprenentatge significatiu.

- Reconèixer els espais i materials o objectes propis del racó.

- Promoure la motricitat fina i gruixuda.

- Afavorir la comunicació i sociabilitat.

- Prendre consciència del propi cos.

- Expressar experiències, sentiments i emocions.

- Desenvolupar el llenguatge comunicatiu.

- Reproduir  mitjançant el joc simbòlic escenes qüotidianes.

- Afavorir el desenvolupament de la imaginació i la creativitat.

- Adquirir coneixements logicomatemàtics (classificar, ordenar, numerar, comptar..).

Racons de joc:

- Racó de la casa (2 a 6 anys)

- Racó de la botiga (a partir de 3 o 4 anys)

- Racó de la perruqueria (a partir de 3 anys)

- Racó de les disfresses (2 a 6 anys)

- Racó de la ciutat (3 a 6 anys)

- Racó de la construcció (2 a 6 anys)

- Racó del Joc didàctic (3/4 a 6 anys)

- Racó de la psicomotricitat (1 a 3 anys)

- Etç.

Adjunto una fotografia del racó de les disfresses que hem elaborat el meu grup a l'aula, espero que us ajudi a agafar idees.. 

Fotografia: Olga Marsal

Producció: Tània Gonzàlez, Sebastià López, Montse Sendra,

Olga Marsal, Sónia Guitiérrez, Sara Jiménez

L'autisme

Font: enlasaludylaenfermedad.blogspot.com

Bona tarda a tots

avui és el dia mundial de conscienciació de l'autisme, és a dir, el trastorn de l’espectre autista (TEA), un trastorn del desenvolupament neuronal, crònic i amb tres punt àlgids de símptomes:

• Alteracions de la comunicació.
• Alteracions de les competències socials i de la imaginació.
• Patró d'interessos i activitats molt restringit i estereotipat.

A l’assignatura del Desenvolupament cognitiu i motor del mòdul d’educació infantil vam estar estudiant aquest trastorn durant el primer trimestre, realment impactant que afecta a molts infants i que hem d’estar conscienciats de tots els símptomes per una detecció el més aviat possible per poder millorar la qualitat de vida dels infants ja que fonamentalment s’aïllen de la realitat que els envolta i provoca una infelicitat constant als familiars i a tota la gent que rodeja a l’infant com el mateix.

Però, després de tota la informació aportada per la nostra professora Diana Fawaz i recerques relacionades a la biblioteca,he pogut extreure un resum de les classificacions d'aquest trastorn:

L'autisme i les seves classificacions

Dins de les últimes versions de les dues classificacions internacionals de trastorns mentals més importants (DSM-IV i ICD-10), l'autisme està inclòs dins de la categoria de Trastorns Generalitzats del Desenvolupament (TGD) i s'anomena trastorn autista. Els TGD són, d'alguna manera, la categoria que ha substituït en aquests dos sistemes de classificació al terme psicosi infantil, que en el cas del DSM ja va ser eliminat de la versió de 1980 (DSM-III), adduint en aquell llavors que el concepte de psicosi infantil era poc operatiu i induïa a la confusió i l'error.

Segons el DSM-IV (APA, 1994) els TGD es caracteritzen per "una pertorbació greu i generalitzada de diverses àrees del desenvolupament: habilitats per a la interacció social, habilitats per a la comunicació o la presència de comportaments, interessos i activitats estereotipats. Les alteracions qualitatives que defineixen aquests trastorns són clarament impròpies del nivell de desenvolupament o edat mental del subjecte". A part de l'autisme o trastorn autista, els TGD inclouen els següents trastorns:

• Síndrome de Rett (afecta al sexe femení)
• Trastorn desintegratiu de la Infància
• Síndrome d'Asperger
• Síndrome de Kaner
• Trastorn generalitzat del desenvolupament no especificat.

En aquesta classificació, és considera que les característiques fonamentals de l'autisme són: un desenvolupament de la interacció social i de la comunicació clarament anormals o deficitaris, i un repertori molt restringit d'activitats i interessos.

Després d’aquest breu resum, el que realment m’ha impactat ha estat la publicació d’avui de la Vanguardia on especificava que 1 de cada 300 nens és autista, realment és una xifra elevada en la societat infantil actual. Adjunto la noticia.

 Uno de cada 300 niños es autista

I per últim animar-vos a tots a tenir la suficient eficàcia i predisposició a la detecció d’aquests trastorns, ja que la part principal de la detecció està sotmesa als primers 20 mesos des del néixer i els educadors/es podrem detectar-ho amb els coneixements que adquirim en aquesta rama educativa.